La torre de la Nonebella
Hi havia una vegada un jove que caminava a poc a poc, feia molts dies que viatjava i ell volia arribar a un lloc on pogués descansar.De lluny,va veure un castell molt estrany només tenia una torre i uns corbs que hi giraven al voltant.Quan va arribar el poble va preguntar: si per aqui hi ha un hostal per poder dormir amb un bon llit i un bon sopar, i una noia li va guiar el cami dient-li tots els passos que ha de fer per arribar-hi. A l´hostaler tots van mirar amb disgust el jove que entrà regalimant aigua. Que hi hauria alguna habitació lliure per a mi? va preguntar en Nazim a l´hostaler i li va dir el preu per passa la nit. Des la finestra de l'habitació d'en Nazim veia el castell amb els corbs que l´envoltaven. L´endemà en Nazim va quedar-se allà un altre dia. volia continuar el viatge però tornava a nevar,com que feia tan mal temps en Nazim va decidir quedar-se allà un altre dia. Just llavors va entrar a l´hostaler un noi molt pàl.lid que tremolava,l´hostaler li va sevir vi calent, però en Tonino va sospirar: No puc pendre res, sento que el cor em batega molt fort.En Nazim va decidir presentar-se al castell del signor Vittorio la bonica isabella que tocava un so trist amb el violí. Ell volia parlar amb la filla gran , quan en Nazim la va veure portava un vestit vell molt lleig i portava una mena de monyo de bruixa. Van estar comentant sobre la promesa que van fer les dues germanes de petites però ella li va dir que feia molt de temps d'això i que només eren nenes petites. Van estar parlant molta estona i finalment en Nazim va convertir a la jove en una princesa molt bonica, van decidir marxar d'aquella torre i viatjar junts i així ho van fer i van viure feliços per sempre.